Una singularitat o particularitat significativa en els meus murals és que, estan contruïts amb terra refractàrea i cuits en forn de gas a 1230ºC, en atmòsfera oxidant.
Per a crear els murals, el principi és la idea. Quan he de donar a l'obra un significat predeterminat, faig un estudi de les possibilitats de la mateixa. Realitzo alguns esbossos que plasmo en qualsevol paper que tingui a mà que, posteriorment, es concretarà en un dibuix més detallat i fins i tot donant-li mesures concretes a totes les peces que compondran el mural.
Les peces que componen els murals, encaixen, en la seva major part, a partir de les diferents formes i/o superposicions, dissimulant les unions que no puc ocultar, fent-les coincidir amb les línies de fuga, per la qual cosa, totes les peces, formen un conjunt homogeni en què ens dóna la sensació d'una sola peça. S'anomena mural perquè l'obra està ubicada, allotjada o enganxada al mur.
Quan veia un mural ceràmic que em cridava l'atenció, em preguntava la idea que, si els seus propietaris volien canviar de residència o volien traslladar el mural el treball en desenganxar-lo del mur era delicat i laboriós i sempre hi havia el perill que sofrís algun deteriorament , pel que, he concebut la forma que els meus murals també tinguin la possibilitat que s'allotgessin a la paret sense necessitat d'usar cap tipus d'argamassa, ni cola, simplement es subjecten amb mitjans mecànics i unes peces subjecten a les altres.
Quan el mural excedeix d'unes mesures en les que no puc controlar totes les variables d'humitat, mobilitat, ajustaments, etc. és imprescindible dibuixar un plànol a escala d'1:1 del mural que es vol crear, i, a partir d'aquí, es van confeccionant les diferents peces una a una o, com a màxim, grups de 4 o 5 plaques, aquelles que tinguin elements comuns i que, posteriorment, es tallaran i es separaran.